La globalització i els avanços tecnològics produiran un mercat de treball a dues velocitats. Els empleats creatius (aportants de valor afegit als seus ocupadors) i els no creatius (que competiran en desavantatge amb les màquines i robots). Les condicions laborals de tots dos grups seran radicalment diferents.
L’estressant situació actual del mercat del treball als països desenvolupats és conseqüència de diversos factors que s’han desenvolupat en els últims anys, dels quals destaquem, especialment, un: la globalització.
La globalització ha desplaçat molts dels llocs de treball de baix valor afegit a països en desenvolupament amb costos laborals més baixos. El període d’eufòria econòmica anterior a la crisi va emmascarar aquest fet que va irrompre amb tota cruesa a l’inici d’ella.
Altres factors importants en aquests moments, però que ho seran molt més en el futur, són les noves tecnologies, l’automatització i la robòtica que van substituint progressivament aquelles ocupacions de caràcter reiteratiu i d’inferior valor afegit.
En el Fòrum Mundial de Davos del 2016 es va considerar que en els propers 5 anys l’automatització destruiria al món 7 milions de llocs de treball i en crearia solament 2 milions (és a dir, el saldo net seria la reducció de 5 milions d’ocupacions).
Segons un estudi recent del MIT per cada màquina que s’incorpora a un procés productiu es destrueixen 5,6 llocs de treball i l’any 2025 el nombre de robots que existeixen actualment es veurà multiplicat per quatre.
Al meu entendre podem diferenciar la força laboral en dos grans grups:
– Els creatius, és a dir, l’aportació dels quals no es limita a treballs repetitius sinó que amb les seves idees aporten valor afegit a l’organització a la qual presten serveis.
A aquest grup també se’ls exigirà a més a més de creativitat les denominades ”habilitats toves” (soft skills) com són l’agilitat, capacitat d’aprenentatge, Intel·ligència emocional i pensament estratègic i crític, és a dir, competències que no acostumen a manifestar-se en els currículums i que les màquines no són capaces de desenvolupar.
– Els no creatius, siguin treballadors manuals o no, l’aportació dels quals pot ser fàcilment substituïda per una màquina més o menys intel·ligent. Tinguem en compte que amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial l´àmbit d’aquests treballadors s’estendrà a moltes activitats que fins ara eren difícils de mecanitzar, incloent les de coll blanc.
L’OCDE va exposar recentment que a Espanya hi ha 9,5 milions d’adults poc qualificats, que difícilment tornaran a treballar.
El futur per a molts d’aquests treballadors no creatius estarà marcat per la dificultat de trobar un treball, que en tot cas serà precari i, possiblement, a temps parcial. La solució està en la formació contínua i més si es té en compte que el 40% dels treballs del 2050 avui no existeixen.
Quant als creatius, és de preveure que posin en valor els seus coneixements i que s’aprofitin de la guerra pel talent, buscant relacions individualitzades (a través de plataformes d’internet), per projecte, multiempresa (“on demand”), remotes, flexibles i subjectes a mobilitat. La formació contínua serà imprescindible per a ells.
Per altra banda i més a llarg termini s’haurà de veure com afectarà a aquest grup el tecnohumanisme, és a dir, la possibilitat de millorar les capacitats Intel·lectuals i creatives mitjançant la implantació o la fusió del cos humà amb màquines o mitjançant tècniques de manipulació genètica.
