Trendsdencies

I de sobte… el virus (traducció al català)

Publicat el 4 de maig del 2020
El Español - Autor: Francesc Bellavista

 

Sí, de sobte el virus. Just quan es començava a donar credibilitat a rumors, dades i anàlisis de prospectiva –amb l’inestimable recolzament de factors com la reducció del comerç internacional motivat per les guerres comercials entre Estats Units i la Xina, la incertesa creada pel Brexit i els dubtes de si el BCE seguiria amb les seves polítiques expansives de liquiditat a manera d’oxigen d’UCI- que posaven en qüestió la continuïtat de la senda de creixement econòmic assolit des de 2014, ens sobrevé la pandèmia mundial del Covid-19.
La necessitat de confinament de les persones i el tancament temporal de l’activitat de moltes empreses per evitar el col·lapse dels serveis sanitaris produirà una important contracció del PIB a l’any 2020, molt més greu com més gran sigui la durada de l’epidèmia i, com a conseqüència d’això, de les mesures de confinament.

A causa de la sobtada suspensió d’activitat de la major part de les empreses –algunes de les quals no podran continuar la seva activitat- es produirà un elevat augment de l’atur, un fort increment del dèficit públic –possiblement similar al del pitjor any de l’anterior crisi (2009)-, a més a més d’un important acreixement del deute públic  i, en funció de quina sigui l’actitud de la Unió Europea, de la corresponent prima de risc. I tot això sense que, en aquests moment, ningú sigui capaç de fer vaticinis sobre la intensitat de la recuperació un cop superada la plaga.

D’entrada la ràpida actuació del BCE amb la màquina de crear diner (digital) funcionant a plena intensitat per inundar el mercat de liquiditat-  contrasta amb les seves dubtes i endarreriments a l’anterior crisi i amb l’actitud absent i pusil·lànime de la Unió Europea per afrontar la nova crisi, qualificada hipòcritament com simètrica: si bé la causa (la pandèmia) és la mateixa per a tots els països de la zona euro, les conseqüències seran molt diferents depenen de la fortalesa econòmica de cada país.

Sigui com sigui i arribats a aquest punt, hem de preguntar-nos si sortirem d’aquesta dolorosa –i, en alguns aspectes, solidària-  experiència tapant només forats, més malparats i fent les coses com abans (business as usual),  o si serà una oportunitat per repensar com hauria de ser la societat en la qual desitgem viure, segurament més humana i segura. Donant un cop d’ull a la història, observem que les crisis i els desastres han estat motiu de grans canvis, sovint per millor,

Per exemple, la Gran Depressió de 1929 va fer possible el New Deal de Roosevelt  als Estats Units; i la Segona Guerra Mundial  -amb l’inestimable col·laboració de la competència del comunisme soviètic-  va portar les polítiques socialdemòcrates conduents a l’actual estat del benestar.

Temes com les creixents desigualtats, la pobresa, la concentració accelerada de la riquesa en mans d’uns pocs, la renda bàsica, la disminució i transformació de la força laboral com a conseqüència de l’automatització i robotització, les migracions econòmiques, polítiques i climàtiques entre d’altres, requereixen cada dia que passa d’un tractament més urgent si no volem que la situació se’ns escapi de les mans. El que ha viscut la ciutadania aquests dies de confinament -només s’ha de navegar una mica per les xarxes socials per donar-se’n compte-  pot precipitar l’exigència de solucions per a molts d’aquests problemes.
Acceptaran els ciutadans noves retallades socials? S’hauran de reduir les pensions? Hi hauran fons per plantejar un renda bàsica, almenys pels més necessitats? Seguirem acceptant que milers de persones s’afoguin al Mediterrani?…, podríem seguir amb més preguntes.
Les últimes setmanes han posat en evidència que les grans coses immutables poden canviar en qualsevol moment. La pandèmia passarà però, previsiblement, els dos grans reptes del s. XXI, o sigui, les creixents desigualtats i el canvi climàtic, romandran de forma amenaçadora sobre el nostre avenir.

Si la pandèmia no dura gaire i els seus efectes econòmics són assumibles, és probable que d’aquí alguns mesos estiguem fent vida normal, com si res hagués passat, excepte que serem més conscients de les debilitats del sistema i una mica més pobres. En definitiva, haurem desaprofitat una altra ocasió per canviar les coses i per…. reformular el mercat?

Però, què passarà si la seva durada és més llarga i compromet l’estabilitat de molts països, sobretot dels més dèbils? Si ens centrem en els països europeus, se’ns poden presentar, d’entrada, dos escenaris:

El primer és que d’alguna o altra manera els membres de la Unió Europea mutualitzin (comparteixin) riscos per sortir d’aquesta desfeta. En aquest cas, es de preveure que tots ells, tant els forts com els dèbils, puguin digerir en els propers anys el forat pressupostari provocat per aquesta crisi, amb la qual cosa, si existís voluntat per això, una UE reforçada podria ser el motor per a la transformació del sistema.

Per contra, si no s’opta per una solució solidària, la bretxa entre les dues Europes augmentarà, la qual cosa podria provocar la fi de l’actual Unió i abandonar a la seva sort als països més fràgils. L’esdevenidor a partir d’aquesta hipòtesi ja pertany al gènere de la ciència ficció, però és evident que s’hauria desaprofitat una immillorable ocasió per afrontar els grans reptes globals que ens apressen. En aquest cas, a alguns només ens quedaria el consol de l’expressió romana frosan miseros meliora sequentor, és a dir, potser coses millors esperen a aquells que estan en la misèria.

*** Francesc Bellavista es socio director de Bellavista.