El canvi climàtic és el problema més important amb que s’enfronta la humanitat. Les conferències de París i Marrakech aporten una mica d’esperança a un desastre ja inevitable. Per contra, l’elecció de Trump com a president dels EEUU no presagia res de bo quant a això.
L’acord de París, en el qual van participar gairebé la totalitat de països contaminants, ha constituït un abans i un després en relació a les eternes discussions sobre l’existència d’un canvi climàtic i sobre si la seva causa eren les activitats humanes. A partir d’aquell moment semblava que els “negacionistes” havien desaparegut, o havien decidit callar, encara que les seves proclames, tant passades de moda, han tornat a ressuscitar en boca d’algun zombi polític, com Sarkozy o, el que és més greu, del nou president dels Estats Units, “l’increïble Trump”.
Vol dir que amb aquest acord el problema està en vies de solució? La resposta és que ni molt menys, perquè:
1.-Ha arribat tard; hem perdut la batalla principal i ara solament ens queda intentar mitigar el problema.
2.-És insuficient, perquè les seves recomanacions no són vinculants (cada país fixa voluntàriament els seus objectius i no estan previstes sancions per incompliment) i encara que tots els països complissin amb els seus compromisos inicials solament s’aconseguiria limitar l’augment mitjà de la temperatura des de 1870 fins a la fi de segle en 2,7 graus (es considera que el màxim per evitar grans catàstrofes irreversibles són 2 graus).
No obstant això, s’espera que en futures revisions es puguin aconseguir objectius per sota d’aquests 2 graus i, idealment, per sota d’1,5 graus.
En tot cas hem de considerar que si no es prengués cap mena de mesura, l’augment de la temperatura mitjana a la fi de segle seria d’entre 3,8 i 4 graus.
En resum, solament ens queda confiar que els països es prenguin de debò els seus compromisos i s’esforcin al màxim per a millorar-los. La recent ratificació conjunta de l’acord de París per part dels EEUU i de Xina (on la contaminació és un problema de primer ordre) semblava anar en aquesta direcció, si bé l’elecció de Trump representarà, probablement, un innegable i catastròfic pas enrere.
En qualsevol cas el món haurà de preparar costosíssims plans de contingència per fer front a les catàstrofes naturals que s’acosten. A més a més, es preveu que moltes de les guerres futures seran conseqüència d’aquests desastres. És una opinió estesa que la guerra de Síria, i les seves posteriors seqüeles, com la crisi de refugiats, tenen el seu origen en una sequera extrema a la regió que va obligar a moltes persones a desplaçar-se a la capital d’aquest país, Damasc.
