Trendsdencies

VISCA LA GLOBALITZACIÓ!

Publicat el 16 de novembre del 2016
“Els principals perdedors són els que han quedat exclosos de la globalització”. Kofi Annan, ex secretari dineral de l’ONU.

Com a continuació de l’anterior capítol, es contemplen els efectes de la globalització als països desenvolupats, la seva influència en la formació de noves formacions polítiques, els perills del proteccionisme i els possibles mecanismes que, al meu parer, haurien de permetre millorar el benestar de la humanitat en el seu conjunt.

Així doncs, dels anti-capitalistes de llavors es va passar als indignats de fa uns pocs anys, que solament tenien en comú amb els seus antecessors la falta d’una estructura d’organització jeràrquica que canalitzés  el seu descontentament, dèficit del que ràpidament es van ocupar alguns perspicaços personatges pel que, en la majoria de països occidentals, van emergir noves formacions polítiques d’èxit tendents a aglutinar les seves reivindicacions.

Ara bé, el fet que aquestes noves formacions siguin de diferent signe polític -en la nomenclatura tradicional, de dretes i d’esquerres- ens porta  a pensar que no solament les raons de justícia econòmica i distributiva han influït en el seu auge. Quan intentem analitzar les diferències entre les propostes dels nous partits de dreta i les dels recents partits d’esquerre observem que tots ells estan d’acord en la mateixa causa originària sobre els problemes que preocupen als seus potencials votants (la globalització), encara que difereixin en el seu tractament: per a uns la adopció de més proteccionisme econòmic, reduint la competència externa tant en productes (proteccionisme) com en persones (xenofòbia) i per als altres la recidivant  idea de la necessitat de reformar el sistema capitalista.

Malgrat el seu relatiu èxit en les urnes, tant del uns com dels altres (depenent de cada país), la solució, al meu entendre, no hauria de passar per cap d’aquestes propostes ja que, d’una banda, és de sobres conegut que el proteccionisme solament condueix a una disminució del comerç mundial i, en conseqüència, una pèrdua de riquesa par a tots; a més, seria de difícil justificació ètica pretendre mantenir l’estatus privilegiat de les classes mitjanes  dels països desenvolupats  a costa de retornar a la misèria a milions de persones dels països pobres. De moment, després de l’elecció de Trump com a nou president dels EEUU, els tractats multilaterals amb Àsia i amb Europa estan encallats y la paraula  aïllacionisme (Amèrica first) es una de les més escoltades aquests darrers dies.

D’altra banda, pel que fa a reformular el mercat, ja hem vist com han acabat les propostes realitzades per alguns líders polítics a l’inici de l’última crisi: amb més mercat!

El que en tot cas cal exigir, i en això coincideixo amb algunes de les propostes dels “indignats”. és que aquest (el mercat) funcioni de forma més equitativa i eficient, que els governs desenvolupin mecanismes de redistribució de la riquesa i d’igualtat d’oportunitats més justos i que, davant d’una economia global i una innovació tecnològica vertiginosa i disruptiva, es desenvolupin regles i formes de govern així mateix globals. Inclús organismes tan poc sospitosos d’idees radicals com el FMI o l’OCDE s’han expressat en els últims mesos sobre la necessitat d’un creixement “més inclusiu”, en el sentit que els beneficis de la globalització han de distribuir-se més àmpliament i equitativament entre la població.

També dir que es desconeix quina  part de les desigualtats tenen el seu origen principal en la globalització i quina part en el progrés tècnic.

Les innovacions tecnològiques, i les seves correlatives econòmiques i socials, dels propers anys possiblement faran anacrònics els actuals posicionaments ja que  “avenços” com la robòtica, la intel·ligència artificial i la genètica ens obligaran a construir un nou paradigma de societat que segurament no tindrà res a veure amb l’actual.

En resum, al meu entendre, la globalització ha estat beneficiosa per a milions de persones a tot el món encara a costa de la pèrdua de nivell de vida per a molts dels habitants dels països desenvolupats i la solució per aconseguir en el futur un món més just no passa per aïllacionismes ni canvis radicals de model econòmic sinó per aconseguir institucions de govern globals que procurin resoldre, en benefici de tota la humanitat, els transcendents canvis que es produiran en els propers anys, i no solament a nivell econòmic.