Trendsdencies

ODIADA GLOBALITZACIÓ

Publicat el 16 de novembre del 2016
“Hom pot estar a favor de la globalitzacio i en contra del seu rumb actual, així com hom que pot estar a favor de l’electricitat i contra la cadira elèctrica “ Fernando Savater.

És difícil entendre moltes de les coses que estan ocorrent avui dia (i moltes de les que s’esdevindran en el futur) sense analitzar prèviament el fenomen de la globalització, al que es dedica aquest capítol i el següent. En aquest  es comenta l’evolució des dels temors inicials fins a la realitat actual.

Algú recorda quan, a cavall entre el segle XX i l’actual, les cimeres de les organitzacions mundials (G-8, OMC, FMI, o BM) anaven acompanyades de vandàliques manifestacions de joves antisistema que trencaven aparadors de bancs i hamburgueseries de marca proclamant consignes antiglobalització?. Aquests grups, que es van fer visibles en la denominada batalla de Seattle a l’any 1.999, clamaven, entre d’altres, contra els beneficis de les grans multinacionals, la concentració de riquesa en determinats països, la precarietat del treball i un model econòmic injust i insostenible, inquietuts que en aquell moment molt pocs van entendre o  hi van parar esment.

Ara, desprès de més de vint anys d’endormiscament, han tornat a ressorgir –amb prou acceptació en alguns països– protestant contra el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Estats Units (conegut com TTIP).

El pas dels anys demostra que algunes de les prediccions s’han complert, encara que la major part de les vegades de forma bastant diferent, a la  que en aquells moments es temia.

Així, si bé les multinacionals no han deixat de créixer, n’han aparegut moltes de noves procedents no solament dels països industrialitzats sinó també de països que en aquells moments s’anomenen “en desenvolupament”; la majoria dels quals, per cert, han tingut des de llavors taxes de creixement que superen en moltes vegades  a les dels primers. Actualment, les cinc companyies més grans per capitalització borsària són tecnològiques que amb prou feines existien fa vint anys i la seva posició de domini es conseqüència de l’aposta per la innovació realitzada pels EEUU.

Per altra banda, és cert que, als països econòmicament avançats, el treball s’ha precaritzat i estan augmentant les desigualtats, possiblement com a contrapartida al fet que milions de pobres dels països tradicionalment menys afavorits s’hagin incorporat a la classe mitjana i que, per primera vegada a la història de la humanitat, s’entrevegi la possibilitat d’acabar amb la fam. El món es avui, per un individu promig, un lloc més igualitari que fa trenta anys.

Transcorregudes més d’un parell de dècades des dels seus violents boicots, comencem a adonar-nos de quins han estan sent realment els efectes de la globalització en els països desenvolupats i observem el que molts dels seus habitants constaten que no els agrada en absolut: paralització –sinó reducció- del nivell de vida de les seves classes mitjanes, augment de les desigualtats i de la incertesa sobre el futur i, en concret, sobre el model que els havien venut d’un estat del benestar a prova de bombes.

Aquets fets, conjuntament amb el desconcert que suposa un món en constants canvis, difícils de seguir per a la majoria de les persones, produeixen a les classes mitjanes dels països desenvolupats una sensació d’inquietud i desemparament que intenten canalitzar cap a noves formacions  polítiques  que, al menys, els proporcionen el benefici del dubte.

(continuarà a la segona part: ¡Visca la globalització!)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *