Trendsdencies

L´ÚLTIMA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL?

Publicat el 22 de febrer del 2017
“El gran problema rau en el fet que ni els governs ni la societat civil seran capaços de pal·liar els grans desajustos que es produiran com a conseqüència de la quarta revolució industrial”, Klaus Schwab a “La quarta revolució industrial”.

Ens trobem davant el començament del que es denomina com la quarta revolució industrial, que és conseqüència  dels exponencials canvis tecnològics que s’estan produint i que comportarà la creació de nous models de negoci, així com una profunda transformació dels processos de producció i de la nostra manera de viure. El problema és que no està clar qui liderarà aquest canvi ni cap a on s’orientarà.

Dels posts anteriors que he anat enviant, destacaria, en relació al desenvolupament tecnològic, les tres següents conclusions:

  • El desenvolupament exponencial i relativament simultani de diferents tecnologies.
  • La velocitat amb la que es creen, desenvolupen, difonen i surten al mercat.
  • El seu impacte global degut a la interconnexió creixent de l’economia mundial.

La conseqüència és que estem al començament d’una època que sens dubte podem qualificar de revolucionària i que s’ha denominat (Schwab) com la quarta revolució industrial.

Una revolució suposa un canvi abrupte i radical en la nostra manera de viure, treballar, relacionar-nos…, i això és el que seguirem veien en el decurs dels propers anys.

La primera revolució industrial (1760-1890) va ser conseqüència de la invenció de la màquina de vapor i va dur com a resultat la producció mecànica. La segona (des de finals del segle XIX fins a primers del XX) la va originar l’electricitat i els combustibles fòssils i va comportar la producció en cadena. La tercera (des de els anys 60 fins a primers del segle XXI) fou deguda  al desenvolupament computacional i a les noves tecnologies de la informació (principalment internet)

La quarta revolució industrial  cavalca sobre la tercera (és a dir, sobre la infraestructura digital) i és conseqüència de la introducció de noves i variades tecnologies, produint-se la fusió dels mons tant físics (nous materials, impressores 3D, robòtica col·laborativa), digitals (internet de les coses, sensors, plataformes …) com biològics (genètica, biotecnologia, neurotecnologia).

Des de el punt de vista industrial es basa principalment en petits però potents sensors que permeten la connectivitat a tots nivells, l’ús d’objectes ciberfísics, la intel·ligència artificial i altres tecnologies exponencials, que comporten una profunda transformació dels processos de manufactura industrial i la creació de nous models de negoci (Indústria 4.0).

El principal problema és la velocitat amb que s’està produint aquesta revolució que ha enxampat gairebé tothom desprevingut; als ciutadans, sorpresos, perquè estan en perill els fonaments  que tradicionalment han donat sentit a la humanitat: treball, comunitat, família i identitat, als empresaris, sense saber com reaccionar davant aquest canvi de model,  i als governs, que encara estan intentant digerir la tercera revolució industrial.

La conseqüència és la creixent sensació que aquesta revolució es desenvoluparà sense que ningú la governi i que serà la mà invisible de diversos i dispersos investigadors i de determinats agents econòmics la que acabarà “tutelant” els interessos dels ciutadans.

De fet ni tant sols s’ha consensuat  un esquema de valors ètics i morals per fer front aquesta allau de canvis, i el que és més greu, sembla que ningú hi estigui preocupat.

En conseqüència, urgeix una reacció per part de tots (ciutadans i governs) que contempli els següents aspectes (Schwab):

  • Conscienciació i comprensió del que està passant i com afectarà al nostre sentit de la privacitat, noció de la propietat i de dedicació al treball, relacions interpersonals i de poder, etc.
  • Desenvolupament de narratives constructives i integradores que contemplin un quadre de valors morals i ètics.
  • Adaptació al nou paradigma mitjançant la reestructuració del sistema econòmic, social i polític actual, buscant solucions adaptatives per a tots els agents socials arreu del món.

Tenint en compte que, pel que sembla,  la majoria de governs tenen temes “més urgents” dels que ocupar-se, no queda cap altra alternativa que deixar el desenvolupament dels punts anteriors a la societat civil, aprofitant “l’apoderament” que com individus i comunitats ens proporcionen, precisament, aquestes mateixes tecnologies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *