Trendsdencies

L’ESTAFA DE LES PENSIONS

Publicat el 16 de desembre del 2016
“Pensions: una altra estafa piramidal”. Dels diaris .

Per causes demogràfiques i econòmiques l’actual sistema de pensions de molts països europeus és insostenible, la qual cosa  posa en perill la denominada “solidaritat intergeneracional”. L’augment de cotitzadors per l’entrada d’immigrants qualificats pot ser una solució sempre que la tecnologia no destrueixi ocupació de forma massiva.

Seguint com en el post anterior amb l’exemple d´Espanya, el creixent dèficit del sistema de pensions durant els últims anys és deu a diversos factors com són el menor nombre de cotitzadors, amb bases de cotització més reduïdes a conseqüència de la crisi i un major nombre de jubilats amb pensions cada vegada més altes.

En definitiva, de no trobar-se solució, aquesta situació pot esdevenir una gran estafa a les persones que s’han passat tota la vida cotitzant per tenir una vellesa digna, sense que ningú en respongui. Caldria estudiar que se’n va fer d’aquelles contribucions recaptades al començament del sistema quan la jubilació estava establerta en 65 anys i l’esperança de vida en 59 anys.

Les solucions que es proposen són endarrerir l’edat de jubilació, reduir (s’utilitzen altres eufemismes) les pensions o intentar pagar-les amb càrrec als pressupostos de l’Estat, en definitiva amb els impostos d’aquells que treballen, que encara no s’han jubilat i que, possiblement, mai cobraran la totalitat de la pensió a causa de la fallida del sistema.

En qualsevol cas el grup, cada vegada més nombrós i políticament influent, dels majors d’edat difícilment permetrà amb els seus vots que s’adoptin mesures que els perjudiquin, fins i tot si amb això desfavoreixen als seus descendents, fet que faria anar en orris  l’esmentada “solidaritat inter- generacional”.

Ja s’ha començat a proposar pagar les pensions d’orfandat i viduïtat amb càrrec als pressupostos de l’Estat i en els últims anys s’estan abonant les pagues extres dels pensionistes amb càrrec al minvant fons de reserva (l’anomenada guardiola de les pensions), que al ritme actual s’esgotarà abans d’un any.

Tot això ens porta a la primera pregunta de l’anterior entrega: podem solucionar aquest problema amb l’entrada de milions d’immigrants, això sí, qualificats?

La resposta no és fàcil i abans de gosar efectuar-la és necessari analitzar altres aspectes prospectius i, especialment, com serà el treball en els propers anys.

Aquest tema  el tractaré més endavant, encara que, de moment, igual que ja vaig fer en algun capítol anterior em limitaré a reiterar que tenint en compte l’auge de la robotització, de la intel·ligència artificial i en general de les noves tecnologies ningú pot avui dia assegurar que hi haurà treball per a la majoria, pel que en el segle XXI una pèrdua de població  no hauria de ser, necessàriament, un contratemps.

El corol·lari és que, deixant apart raons humanitàries que considero prioritàries,  si no hi ha treball, perquè són les màquines les que  el realitzen, tampoc és probable que vinguin immigrants a treballar, per molt qualificats que estiguin.

Tornem-hi, qui pagarà les pensions… seran les màquines? Sigui aquesta o una altra la resposta, en qualsevol cas aquesta qüestió ens porta a obrir molts altres interrogants que no són objecte d’aquest capítol. Solament avançar que qualsevol solució mínimament satisfactòria s’haurà d’incardinar dins d’un model de societat completament diferent.

11 pensaments a “L’ESTAFA DE LES PENSIONS”

    1. Potser ni una ni l´altre! Si, com a conseqüència de la robótica i la inteligència artificial, en el futur deixés d´haver-hi feina per la majoria de les persones, possiblement podríem dir “com menys serem, més riurem”!

  1. Per saber si les pensions son viables es tindria fer amb petit
    Mirar l empresa mes gran del món amb mes valor afegit
    Mirar si pot pagar i mantenir totes les necessitats dels seus traballadors des de néixer fins morir , sumari la seva aportació al manteniment estatal
    Controlar l endeutament x no fer l’empresa la piràmide
    Realment no crec hi hagi al món cap empresa pugui mantindre això
    Potser Noruega amb pocs habitants i molts recursos ,petrolífers però serà x una època

    1. Possiblement la sol.lució és més fácil, encara que, segurament, ja hem fet tard: que tothom es financès des d´el principi el seu pla de pensions (sistema de capitalització) com si fos un pla privat, i els impostos servisin per fer les aportacions dels que no tenen suficients recursos.

  2. Francesc, toques un tema molt interessant i que crec que mereix una reflexió profunda per ell mateix (potser un post propi): És el tema de la intel·ligència artificial i la robotització i la seua influència en la pèrdua de llocs de treball.

    Fa 150 anys, com ens recorda Marx en El Capital, les condicions de vida dels treballadors eren paupèrrimes. Aquests treballaven 14 ó 16 hores diàries, des ben petits, i sols descansaven un o ningun dia a la setmana. La meua àvia, per posar un exemple, va començar a treballar als 6 anys i sols descansava els diumenges. En aquest context es va popularitzar la implantació de la “selfactina”. Aleshores van aparèixer centenars o milers de petites revolucions anarcosindicalistes a tota Europa en protesta per aquest “artefacte”. Al lloc d’on jo sóc, Alcoi, la “Revolució del Petrolio” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_del_Petroli ). L’essència de les protestes era que la Revolució Industrial anava a treure el lloc de treball de tota la força treballadora. Tanmateix, quina va ser la conseqüència? Doncs que les jornades laborals es van reduir, la productivitat va augmentar, els sous van anar a l’alça i la qualitat de vida general de la població es va disparar. Per tant, la majoria de protestes i revolucions anarcosindicalistes de l’època no sols van ser en va, sinó que anaven completament equivocades.

    No ens passa ara el mateix amb les noves tecnologies? Molta gent pensa que la Revolució del Coneixement traurà llocs de feina qualificats per cedir-lo a les màquines. La meua postura és que es repetirà un esquema similar al que va passar en la Revolució Industrial i, per tant, en el mig termini treballarem menys i amb sous més alts.

    De fet, Elon Musk, que també defensa la meua postura diu que això serà tant així que per l’any 2050 tots rebrem una renda universal per “no fer res”, ja que les màquines estaran treballant per nosaltres. (Jo m’enfade quan la gent confon el discurs de Musk amb el populisme barat en quant a l’assignació de rendes mínimes universals: estem parlant de coses diferents).

    En definitiva, les pensions sols estan assegurades si un canvi o revolució tecnològica permet un gran salt quantitatiu i qualitatiu en la nostra societat. Estan els nostres polítics preparats per entomar aquest repte? Això ja són figues d’altre paner…

    1. Ignasi,
      Aquest tema el tractaré més a fons en dos posts d´aquí una setmana (el proper va de canvi climàtic). El problema és degut no tan sols a la robótica i a la IA sinó també a la poca i precaria feina que tindran els treballadors no qualificats. De fet aixó ja está passant!

  3. Tema pensions a Espanya. Les pensions públiques haurien de ser úniques per a tots els jubilats. No s’hauria de tractar diferent als ciutadans en funció dels seus ingressos (tampoc a la sanitat). Aquesta realitat és profundament classista i injusta. Algú s imagina que quan es vagi a un hospital públic, els ciutadans facin o no cua, tinguin lloc preferent a les llistes d’espera o habitacions preferencials segons els seus nivells de renda? Les cotizatcions han de ser proporcionals respecte als ingressos de cadascú com qualsevol altre contribució als fons públics (impostos). El nivell de pensió seria el que ens poguem permetre i complementar amb polítiques socials respecte a necessitats d’habitatge, energia, alimentació, salut, etc.
    Salutacions afectuoses al professor Bellavista d’un ex-alumne de la EUEE de Sabadell.

    1. Manel,
      En primer lloc dir-te que estic encantat de retrobar-te. Penso que hi havíen moltes maneres d´organitzar el tema de les pensions, però el que és difícil d´acceptar és la manca de previsió i la desídia dels diferents governs que hem tingut per sol.lucionar un problema que fa molts anys es veía a venir. Será veritat que la democràcia no serveix per sol.lucionar els problemas amb un horitzó temporal superior als quatre anys?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *