Trendsdencies

LA SOCIETAT DEL FUTUR: PANEM “de 3D” et CIRCENSES “virtual”.

Publicat el 22 de juny del 2017
“Tornarem a l’estructura social de la Roma clàssica”. Francesc Bellavista


A fi i efecte de sumariar el contingut dels posts enviats anteriorment, em permeto el “divertimento” d’imaginar que la societat del futur serà en molts aspectes semblants a l’existent a la Roma clàssica.

Serveixi aquest desvari com acomiadament per vacances. Durant aquest període de lleure pensaré com donar continuïtat a aquest blog que, en qualsevol cas, serà en un format diferent a l’utilitzat fins ara.

Si analitzem l’anterior esquema comparatiu entre  els estaments socials de la Roma clàssica i  els que podrien presentar-se en el futur  -diguem a l’any 2050- observem les següents similituds:

  • La plutocràcia (forma de govern en que el poder està en mans dels més rics o molt influït per ells) seguirà, possiblement, existint. A Roma eren els senadors: per ser senador s’havia d’acreditar un nivell elevat d’ingressos, i tenien prohibit qualsevol treball o negoci. En el futur és possible que segueixi existint una classe similar, si bé amb la incorporació com nous membres conspicus  i destacats dels propietaris del big data, de les grans plataformes d’internet i de les patents sobre les modificacions del genoma humà.
    El que en aquests moments no es pot afirmar és si aquesta plutocràcia estarà formada exclusivament per humans o també per súper-humans (humans tecnològicament “millorats”) o, fins i tot, per una súper-intel·ligència no humana.
  • Els equites (o cavallers, suficientment rics per permetre’s un cavall per anar a la guerra) i els lliberts (ex esclaus il·lustrats que s’ocupaven de les tasques més especialitzades), eren els que s’encarregaven dels negocis, de l’educació i del govern diari en qualitat de funcionaris de la burocràcia romana.
    En el futur existirà una classe similar formada pel que en anteriors posts he anomenat creatius, entre els que, possiblement, s’inclouran determinats súper-humans millorats.
  • Els robots substituiran als esclaus en els treballs més dur, servils o rutinaris. A Roma es consideraven pobres de solemnitat aquells ciutadans que disposaven de menys de dos esclaus. Potser en el futur passarà alguna cosa semblant amb els qui disposin de menys de dos robots.
  • Es denominaven proletaris (proletarii) a aquells ciutadans que no disposaven de recursos per pagar impostos ni per comprar-se l’equip imprescindible per enrolar-se a l’exèrcit. La seva missió principal (d’aquí el terme proletari), era tenir fills, i la seva subsistència depenia de treballs ocasionals i, gran part de l’any, de les subvencions (principalment blat) de l’Estat. D’aquí ve l’expressió “panem et circerses” (pa i circ), amb el que el poeta Juvenal mostrava el seu menyspreu cap a la pràctica romana de proveí gratuïtament de blat als ciutadans romans així com costoses representacions circenses, i altre formes d’entreteniment, com a mitjà per guanyar poder polític a través del populisme.
    L’any 2050 es possible que existeixi un estament similar conformat per aquells treballadors que hem denominat com a no creatius (no qualificats) i que, al igual que els “proletarii” de la Roma  clàssica deixaran de tenir utilitat econòmica i militar.

En resum, si volem que no es produeixi una revolució per part d’aquest últim grup social i que continuïn pertanyent a la categoria de consumidors no veig altra solució que atorgar-los algun tipus de renta que els permeti viure dignament en un món “low cost”, producte del “Postcapitalisme” (és a dir, basat en l’economia col·laborativa i el cost marginal zero).

La subsegüent pregunta és, d’on sortiran els recursos financers per a la subsistència d’aquestes classes passives? Les respostes són diverses, si bé es centren majoritàriament en els impostos i assegurances socials que pagaran les màquines sobre el valor afegit que generin i una millor redistribució dels impostos pagats per les classes econòmicament més afortunades.