Trendsdencies

LA SEGONA PART DE L’ESCAQUER (TECNOLOGIES 1a. entrega)

Publicat el 4 de gener del 2017
“El veritable progrés és el que posa la tecnologia a l’abast de tothom”. Henry Ford.

L’accelerada evolució tecnològica produirà en pocs anys un canvi total en el model d’organització social que coneixem, generant transcendents mutacions en la nostra forma de vida.

L’avenç de les tecnologies és exponencial i imparable i sembla seguir, en la majoria dels camps, a la denominada Llei de Moore, segons la qual la potència computacional es dobla cada 18 mesos.

Ray Kurzweil, director d’Enginyeria de Google, ho va exposar d’una altra manera encara més il·lustrativa: “estem a la segona part de l’escaquer”, va dir, referint-se al premi que el creador del joc d’escacs va demanar al seu emperador com a gratificació pel seu invent: posa’m dos grans d’arròs en el primer quadrat, quatre en el segon i així vas doblant el nombre de grans en cada successiu quadre. Resultat final: 18,4 trilions de grans d’arròs, quantitat suficient per cobrir tota la capa de la terra amb la preuada gramínia.

En ambdós casos el gràfic que representa l’evolució de la tecnologia és semblant al que es mostra a continuació, que representa l’augment anual de la potència computacional, i on s’observa que la gran explosió no va començar realment fins al 2005 i que a partir d’aquella data els avenços han estat espectaculars.

Això explica per què moltes prediccions realitzades fa anys (per exemple, els robots) no han tingut viabilitat tècnica fins avui dia.

Així evolucions tecnològiques com internet de les coses, nano-tecnologia, robòtica, intel·ligència artificial (IA), genètica i biotecnologia, entre d’altres, produiran en els propers anys avenços, en els seus respectius camps, tan espectaculars que forçosament canviaran l’economia, el treball tal com ara l’entenem i els nostres hàbits de vida. En definitiva una metamorfosi total en el model que coneixem d’organització social.

El matemàtic i autor de ciència ficció Vernor Vinge va popularitzar el terme “singularitat tecnològica”, que es refereix a aquell moment en què a causa del creixement exponencial de la potència computacional i, en general, de les tecnologies, serà possible construir màquines més intel·ligents que la humanitat (súper-intel·ligència), les quals seran capaces de fer invencions i innovacions més enllà del que avui dia és concebible, el que fa molt difícil o impossible -per a la gent d’avui dia- predir com serà la vida dels éssers humans en un món post-singularitat.

Encara que la singularitat tecnològica no és d’acceptació general i molts tecnòlegs i acadèmics prominents discuteixen la seva plausibilitat, no és en absolut descartable que arribi a produir-se.

Continuarà en el següent post: INVOCANT AL DIABLE