Trendsdencies

FORMACIÓ: A COP DE CLIC

Publicat el 22 de març del 2017
“L'escola tradicional ha d'evolucionar perquè està basada en un món que ja no existeix”, Mariano Fernández Enguita. Catedràtic de Sociologia.


La societat del segle XXI i la indústria 4.0 demanen un perfil molt específic de professionals, difícil de proveir per les actuals institucions d’ensenyament.

El punt de partida per adaptar l’ensenyament als nous temps és  reconèixer que el coneixement -els continguts-  estan avui a la xarxa, i que el rol del professor a l’aula està canviant.

Una vegada acceptat aquest principi així com el fet que les noves generacions d’estudiants solament estan disposades a rebre una educació menys formal, més pràctica i flexible i enfocada a desenvolupar la seva creativitat, és més fàcil definir el paper de les institucions d’ensenyament.

A les escoles i a les universitats,  es tendeix a la  fi de la classe magistral, els professors deixen de ser uns purs transmissors de coneixement per esdevenir els guies dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge, generant-los  -abans que res- el dubte per tal que tinguin la curiositat de resoldre’l i en aquest procés adquirir els coneixements, pràcticament sense adonar-se’n  (flipped classroom).

Altres rols d’aquestes institucions haurien de ser la producció de continguts digitals de qualitat  (encara que estan perdent la carrera davant altres empreses privades més orientades al mercat), la certificació o validació de carreres i la formació continuada, imprescindible en uns temps de ràpids i disruptius canvis.

Les escoles i les universitats que no s’adaptin a aquests nou paper corren el risc de desaparèixer. Segons la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) la meitat d’aquestes institucions deixaran d’existir en els propers deu anys.

D’altra banda les empreses demanden un altre tipus de currículums basats en:

  • La flexibilitat (disseny de matèries a mida per als alumnes o per a les empreses).
  • Coneixements interdisciplinaris.
  • Donar menys importància a la “titulitis” potenciant que  els denominats “soft skills” adquireixin un major relleu; és a dir altres aspectes que, avui dia, rarament es detallen en un currículum a com són el lideratge d’equips, l’empatia amb altres persones o grups, la capacitat per al canvi, la disposició a desplaçar-se internacionalment, etc.

En resum, la societat del segle XXI i la indústria 4.0 demanen un perfil molt específic de professionals, difícil de proveir per les actuals institucions d’ensenyament, és per això que les que no s’adaptin desapareixeran.