Trendsdencies

ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ

Publicat el 9 de desembre del 2016
"Espanya serà l’any 2050 el segon país més envellit del món, darrera de Japó i juntament amb Corea del Sud".

L’envelliment de la població en la majoria dels països desenvolupats és un fet amb importants conseqüències tant des del punt de vista del pagament de les futures pensions com  de les estratègies sobre la immigració.

Als països desenvolupats s’observen, amb caràcter general, dues tendències demogràfiques predominants: una taxa de natalitat molt baixa i, simultàniament, un allargament de l’esperança de vida. El resultat és un progressiu envelliment de la població que comportarà importants conseqüències econòmiques i socials.

Existeix una estreta correlació entre nivell de vida, baixa natalitat i esperança de vida més llarga. Per exemple, a Itàlia aquesta última va baixar, encara que gairebé imperceptiblement, per primera vegada en la seva història recent l’any 2015, sembla que arran de la reducció de l’estat de benestar per les retallades de despesa social com a conseqüència de la crisi.

En general s’espera que la taxa de fertilitat es mantingui molt baixa en la majoria dels països industrialitzats mentre que l’esperança de vida està augmentant a raó de tres hores per cada dia transcorregut i caldrà veure, a més, com afectarà a aquesta mesura els ja avançats tractaments genètics anti envelliment.

Un exemple paradigmàtic ho constitueix Espanya, país que es preveu que l’any 2050 sigui el segon  més envellit del món (després de Japó i empatat amb Corea del Sud), i on:

  • El 36% de la població tindrà més de 65 anys.
  • La taxa de creixement de la població, actualment de les més reduïdes d’Europa, decreixerà cada any fins que passarà a ser negativa a partir de 2044.
  • La taxa de dependència dels majors de 65 anys (població major de 65 anys dividida pels que estan en edat de treballar 17-64 anys) passarà del 27% actual al 62% (aproximadament dues persones en edat de jubilació per cada tres en edat de treballar).

Aquesta situació -inevitable- comporta necessàriament plantejar-se dues qüestions:

1a.-  S’ha de rejovenir la població mitjançant l’entrada d’immigrants?

Segons l’ONU, Espanya necessitarà 12 milions d’immigrants qualificats (240.000 cada any a partir de 2019).

2a.- Com es pagaran a partir des d’ara mateix les pensions? Espanya no té un sistema de pensions de capitalització sinó de repartiment (els cotitzadors actuals financen el pagament de les pensions existents en aquest moment) o també denominat de “solidaritat Inter generacional”, i en els últims anys aquest sistema ha sofert dèficits creixents (és a dir, el que s’ingressa en contribucions no cobreix els pagaments de pensions).

Les respostes, si existeixen, les deixarem per la propera entrega.

13 pensaments a “ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ”

  1. Si anem augmentant població x mantindré sistema ,cada cop fem la pilota mes gran
    No hi cabrem ni tindrem recursos naturals x subsistir
    La població tindria disminuir sense guerres

    1. Aquesta podria ser una sortida. El problema es com fer-ho. Els xinessos varen limitar la descendencia a un ùnic fill i s´en van arrepentir perquè la población envellia de forma insostenible!

  2. El sistema actual ha sigut una estafa
    Si l hagués aplicat una empresa privada estarien a presó
    Les pensions anticipades han sigut el que faltava x acabar amb guardiola del fons pensions
    Si es posen mes impostos serà caríssim viure
    L estat benestar no l hem aconseguit mai
    Vàrem aconseguir endeutan se i no podem fer deute mes gran

    1. De fet és del que parlo en el següent post.El problema és que es va crear, al igual que en la majoria de països europeus, un sistema de previssió social amb molt poca previssió i pensant que sempre creixeríem i hi hauria una alta ocupació.

  3. Escenario preocupante por las incertidumbres que aparecen no solo de como financiamos esta realidad sino que estructura de servicios sera necesaria para dar respuestas a este colectivo que precisara de mas atencion a la salud, transporte, habitos de consumo, etc ….asi como si seremos capaces de progresar en el estado del bienestar , basico para la cohesion social.

    1. Si todos los países adoptaran una solución similar sería más fácil encontrar una salida. En caso contrario, los países que mantengan un sistema de bienestar fuerte pueden, a la larga, dejar de ser competitivos.

  4. Me da la sensación que estamos mirando escenarios futuros con puntos de vista actuales.

    Los datos de natalidad se están dando siempre por país, por lo tanto no se tienen en cuanta los agregados mundiales. En 2050 mucho me temo que las economías locales serán solo un 10% y por lo tanto la globalización del mercado alcanzará al resto … con esto quiero decir que quizá la inmigración ya no será necesaria porque se podrá localizar la actividad donde haya medios de producción (humanos, técnicos, etc), vamos, como decía el refrán “si Mahoma no va a la montaña …”

    1. Carlos,
      Estoy de acuerdo, pero el hecho de que la inmigración deje de ser necesaria no soluciona, país por país, los problemas del envejecimiento de la población y de la financiación de las pensiones.

    2. Carlos,
      También podemos estar de acuerdo. Esta alternativa se plantea en un post posterior una vez analizados otros aspectos que también influyen en el problema y sus soluciones.

  5. …. y otra cosa … jubilación ? Es como cuando le explico a mis hijos que los campos de fútbol eran de tierra y que la TV solo tenía un canal y era en blanco y negro … me miran con cara rara y se piensan que les estoy tomando el pelo.

    Con suerte existirá una renta mínima de subsistencia si no tienes recursos en no más de 10 años.

    1. Carlos,
      Ya te he remitido mi respuesta en la anterior contestación. Como puedes observar estoy, todavía, en período de pruebas y me hago algún lío.

  6. El món canvia i la població s’ envelleix. El sistema sanitari i la salut pública en tenen una part de “culpa (!!)”. Ens jubilem/ens jubilavem als 65 anys després d’haver contribuït en mes de 40 anys ( i més…) al món laboral. Amb la perspectiva actual la persona que arribi als 65 anys probablement gaudirà d’una salut que li pot permetre desenvolupar moltes de les feines que hi ha actualment al mercat (em refereixo a la menor càrrega de treball físic que comporten molts treballs) i mantenir-se laboralment activa.
    Serán capaços la societat i els governs d’adaptar-nos al mou escenari? Podem flexibilitzar el mercat laboral i oferir jornades adaptades a les persones grans? Serem capaços d’aprofitar el capital humà de la gent gran i donar-els-hi l’oportunitat de seguir actius?

    1. Serà difícil! Sobretot perquè amb els nous avenços tecnològics (robótica, inteligència artificial,…) possiblement no hi haurà feina ni pels joves.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *