Trendsdencies

EMERGENTS vs. “SUMERGENTS”

Publicat el 23 de novembre del 2016
“Quan la marea baixa, es veu bé qui ha sortit a nedar despullat” Warren Buffet, referint-se a la recent recessió de molts dels països emergents.

Les expectatives de creixement futur són molt desiguals per als diferents països. Els informes existents sobre aquest tema estan massa correlacionats amb el creixement de les seves respectives poblacions, sense tenir en compte les conseqüències del progrés tecnològic sobre l’ocupació.

És evident que en els últims temps el poder econòmic s’ha anat traslladant des de l’àrea EEUU-Europa a l’àrea EEUU-Àsia, en el que el President Obama va denominar com a “gir al pacífic”. En  l’actualitat més del 40% del comerç internacional es fa amb el continent asiàtic pel que no és d’estranyar que EUA hagi signat un acord de lliure comerç amb molts dels països d’aquesta àrea buscant, al mateix temps, marginar a Xina. Veurem si amb el nou president Donald Trump aquest tractat acaba sent ratificat.

El creixement percentual del PIB dels anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) a principis d’aquest segles va ser molt superior al  dels denominats països desenvolupats, si bé en els tres últims anys la majoria d’aquests  països han vist reduïda la seva progressió de manera important el seu creixement. En realitat, solament la Xina i, sobretot, l’Índia estan en una posició  suficientment sòlida (si això és  possible en els impredictibles temps actuals) que els asseguri un important creixement futur.

Els països de Sud-Amèrica van tenir en general un fort creixement entre els anys 2002 i 20014, en gran part a causa de    l’elevada  demanda de matèries primeres per part d’altres països emergents (principalment Xina), la qual cosa va comportar  a una reducció dels percentatges de pobresa  del 43.8% al 28%. El problema està en com evitar que en l’actual situació de baix creixement, i fins i tot recessió en alguns països de l’àrea, es produeixi una involució d’aquest indicador.

És cert que Àfrica en els últims anys està creixent de manera important, encara que sobre unes xifres de partida tan baixes que difícilment li permetran aproximar-se als altres continents menys desenvolupats.  A més, sense un pla d’inversions estratègiques a llarg plaç serà molt difícil que la majoria dels països d’aquest continent puguin superar la bretxa educativa tecnològica i d’infraestructures que els impedeix un major creixement.

No obstant això els dubtes que genera l’actual conjuntura, en general es creu que els països emergents poden tenir en el futur, com a conseqüència de la globalització, un creixement superior al dels països que s’han denominat tradicionalment com  desenvolupats.

Existeixen relativament recents (2013) estudis (HSBC, P&W) que pronostiquen el creixement dels països fins a l’any 2050, amb conclusions bastants semblants:

  • Xina avançarà a EUA en PIB en termes absoluts.
  • Índia serà el tercer país amb un PIB més elevat.
  • Malgrat això, la majoria dels països desenvolupats seguiran tenint un PIB per càpita superior als emergents.
  • Es pronostiquen els creixements més importants, a més dels ja indicats, en països emergents com Vietnam, Nigèria, Indonèsia, Mèxic, Turquia, etc.

Aquests informes s’han realitzat suposant que no es produiran en aquest països fets disruptius (guerres, revolucions, etc.) i, al meu entendre, es basen en una excesiva correlació entre el creixement  estimat de la població i el PIB. Per exemple, en el cas de Nigèria pronostiquen que la seva població passarà dels actuals 170 milions d’habitants a 400 milions l’any 2050. Com a conseqüència d’això preveuen un creixement anual dels seu PIB durant aquest període del 7,9%. ´

Però un creixement de la població d’aquesta magnitud pot aconseguir-se solament sota la premissa de que hi haurà treball suficient per mantenir-la. Tenint en compte l’auge de la robotització, de la intel·ligència artificial i en general de les noves tecnologies, pot algú avui dia assegurar-ho?. Al meu entendre, no solament no pot assegurar-se sinó que és altament improbable que ocorri en països on la formació i la introducció de noves tecnologies són, i previsiblement seran, escasses.

Per contra, els països amb més obertura a l’exterior, amb ànsies de ser globals i amb majors nivells de formació (principalment tecnològica), tindran grans oportunitats de seguir creixent per sobre de la mitjana, en detriment dels que no compleixin aquestes condicions.