Trendsdencies

COMPARTIM?

Publicat el 9 de febrer del 2017
“La visió governamental de l'economia pot resumir-se en unes curtes frases: si es mou, posa-li un impost. Si segueix movent-se, regula’l, i si no és belluga més, dóna-li un subsidi“. Ronald Reagan


L’economia col·laborativa, basada en compartir en comptes de  tenir, aporta indubtables avantatges  quant a l’eficiència en l’ús de determinats recursos i, al mateix temps, genera innombrables problemes d’encaix  amb l’actual paradigma econòmic. La seva generalització podria portar al post capitalisme.

L’economia col·laborativa es fonamenta en el concepte, cada vegada més estès entre la població, al començament jove i ara de qualsevol edat, que és preferible usar (compartir) que tenir (comprar).

Els últims anys estan farcits de casos d’èxit de companyies noves (unicorns) basades en aquest concepte i que són mundialment conegudes pels serveis que ofereixen i encara més pels joves escandalosament  milionaris que han creat.

Els avantatges a curt termini d’aquestes plataformes són indubtables: aprofitament de recursos infrautilitzats, augment de la competència, disminució dels costos de  transacció i facilitats d’ús pels consumidors.

I tot això basat en el principi del cost marginal zero             (Jeremy Rifkin), és a dir, al propietari d’un bé o servei, una vegada realitzada la inversió inicial, no  li suposa gairebé cap mena de cost addicional  compartir-lo amb un altre usuari, per la qual cosa  pot oferir-lo a un preu molt inferior  al que resultaria en el model clàssic d’economia.

Per aquest motiu les empreses tradicionals han declarat la guerra a aquests models col·laboratius que, a més a més, no han de suportar els seus onerosos costos de regulació ni, moltes vegades, els mateixos impostos.

Addicionalment a aquest problema de competència, relativament deslleial, existeix encara un altre més greu que consisteix que alguns models col·laboratius condueixen a la desaparició de feines més o menys estables que són substituïdes per unes altres molt més precàries (free lance o autònoms), empobrint d’aquesta manera a la població en general, mentre que la majoria dels beneficis se’ls emporta una plataforma, que només té per missió mitjançar, que està ubicada  en un país de conveniència fiscal i que amb prou feines empra treballadors.

Ara bé, es tracta d’una revolució que pot arribar a canviar el sistema capitalista o bé l’economia col·laborativa no deixarà d’ésser una novetat més que tindrà com a molt un nínxol concret  de mercat?

Si prenem el seu concepte bàsic (compartir béns o serveis entre particulars) hauríem d’estar més d’acord amb la segona part perquè una vegada compartim l’habitatge i/o la segona residència (Airbnb), el cotxe (Blablacar), el nostre temps (Dogbuddy), coneixements (Wikipedia) o els nostres diners (plataformes de crowdfunding o crowdlending), què més ens queda per compartir? Potser en el futur l’energia que siguem capaços d’auto generar i repartir a altres usuaris a través de la xarxa, però poc més.

Si volem veure més enllà dels exemples abans indicats hem de centrar-nos en un concepte esmentat anteriorment com de passada:  el cost marginal zero!

A causa de la digitalització, la robòtica i la impressió additiva (3D) serà cada cop més factible fabricar béns i serveis a cost marginal (el cost de fabricar l’última unitat) tendent a zero. Per exemple, necessito sis culleretes de cafè, per la qual cosa em descarrego d’internet  el disseny del model que m’agrada pagant res o gairebé res i ho fabrico amb la impressora 3D que tinc a casa i que vaig comprar recentment a un preu de saldo. En molt pocs minuts tinc a casa les sis culleretes que m’agraden i m’han costat gairebé únicament la matèria primera necessària per fer-les.

Si aquest procediment l’extrapoléssim a gran part dels productes existents al mercat ens portaria al que alguns autors (Paul Mason) denominen com el “post capitalisme”: el capitalisme devorat per si mateix. En altres paraules una economia dominada pel “low cost”, on les empreses lluitarien en competència perfecta, és a dir, amb tendència a igualar el preu al cost marginal i  gairebé sense benefici. Tot el contrari al capitalisme actual basat en les posicions oligopolístiques de les empreses, en l’obtenció de costos mitjans decreixents en funció del volum de fabricació i en la discriminació del preu a través de la innovació i la diferenciació del producte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *